Els Escacs

Els escacs són un joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva per a dos jugadors. Segons els historiadors dels escacs, el joc original fou el xaturanga, que es practicava a l'Índia al segle VI dC,[1] i que es va transmetre des d'allà cap a Pèrsia i l'orient d'una banda, i cap al món àrab de l'altra. La forma actual del joc, anomenada més específicament escacs occidentals (o escacs internacionals), per diferenciar-lo dels seus predecessors i d'altres variacions actuals, sorgí al sud-oest d'Europa en la segona meitat del segle XV,[2] a partir del xatranj. Els escacs occidentals pertanyen a la mateixa família dels actuals xiangqi (escacs xinesos) i shogi (escacs japonesos).
Els escacs són un dels jocs més populars del món, practicat per milions de persones en torneigs (d'aficionats i professionals), clubs, escoles, a través d'Internet, per correspondència i de manera informal. Hom calcula que hi ha uns 605 milions de persones a tot el món que saben jugar escacs i d'aquestes 7,5 milions estan afiliades a alguna de les federacions nacionals que hi ha a 160 països a tot el món.[3]
Hom troba característiques d'art i de ciència en les composicions escaquístiques i en la seua teoria, que abraça obertures, mig joc i finals, les fases en què se subdivideix el transcurs del joc. En la terminologia escaquística, els jugadors d'escacs són coneguts com a escaquistes. Els escacs, que són un joc d'estratègia i de tàctica, no impliquen l'element sort, amb l'única excepció pel que fa al sorteig dels colors a l'inici del joc (les blanques sempre fan el primer moviment) i són especialment coneguts per la seua complexitat.
El joc (o partida d'escacs) es disputa en un escaquer, un tauler de caselles clares i obscures, en el qual, a l'inici, cada escaquista controla setze peces amb diferents formes i característiques. L'objectiu de la partida és fer escac i mat (també anomenat simplement mat) a l'adversari. Els teòrics de l'escaquisme han desenvolupat una gran varietat d'estratègies i tàctiques per a assolir aquest objectiu, tot i que en la pràctica no siga un fet gaire habitual, ja que els jugadors amb un gran desavantatge o derrota imminent tenen l'opció de rendir-se o d'abandonar la partida abans de rebre el mat.